Un amic m'ha descobert un fotògraf que no coneixia, tot i estar molt a prop (a Les Fonts). Es diu Xavier Fuentes i la seva mirada és pura poesia. Ho podeu comprovar al seu web (http://www.xavifuentes.com/), que segons sembla acaba de renovar. Horitzons infinits en un mar del nord que sembla fet de la matèria dels somnis. Un aigua metàl·lica, quasi sòlida i els rastres de la mà humana (espigons, passarel·les...) com ganivets que tallen una realitat detinguda en un temps etern, sense principi ni final. La bellesa freda de l'absència i el silenci.
...
1 de gen. 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Adela,
ResponEliminaMoltes gràcies per les teves paraules. T`estic molt agraït per dedicar-me aquest "post" :-)
M`agrada molt saber que les fotografies hagin creat paraules tan sentides... Una sorpresa molt agradable.
Aprofito per desitjar-te un pròsper any 2010!
Salutacions
Xavi