Migració(n)

He migrat el meu blog a una URL pròpia i he aprofitat per donar-li un nou aire. Des d'avui em trobareu a:

im-prescindible.net.

Cartes a un amic distant: felicitat

Hi ha dies que s'apodera de mi una sobtada i inexplicable felicitat. Penso en el que he fet i no encerto a trobar coses massa diferents de desenes d'altres dies. Potser, em dic, és veritat que he completat algun objectiu humil: un text que volia escriure, una petita reparació domèstica que feia falta, un plat que m'ha quedat especialment gustós... Però, si ho analitzo amb deteniment, m'adono que l'alegria ja hi era abans, que la satisfacció per aquest petit èxit quotidià és, en realitat, fruit d'aquella alegria prèvia amb la que he acarat el repte. Simplement, m'he llevat amb la disposició de veure mig plens tots els gots mig buits del món. I val a dir que és una sensació fantàstica!

Hi reflexiono més i em pregunto si tot plegat és perquè ha arribat l'estiu i el temps de les vacances, i prenc menys cafè i dormo més hores... Però tampoc és això, perquè també hi ha dies d'aquests a l'hivern, i de vegades en mig de períodes on la feina em surt per les orelles i en els quals m'empaita l'estrès. Voldria saber si és alguna cosa que menjo, per tenir-ne sempre el rebost ple...

De vegades, tanmateix, penso que hi deu tenir a veure una mica la màgia. M'imagino que els nostres cossos són com antenes que capten els desitjos i els moments fugaços de felicitat que corren pel món, orfes, i els fan seus. De vegades somnio que he caçat al vol, com una papallona amb una fina xarxa, un pensament bonic sobre mi, i que aquest pensament és teu.

No en sé la raó, ni l'origen. No la puc emmagatzemar, per recuperar aquesta felicitat en un futur incert. Només la puc viure. M'agradaria poder compartir-la amb els que estimo. Tocar-los la punta dels dits amb la punta dels meus dits, i que ens travessés la felicitat com un corrent elèctric, com un riure contagiós. M'agradaria fer-la créixer per poder regalar-la a tots els que la necessiten. M'agradaria poder oferir-te-la a tu, encara que siguis lluny, perquè te la mengessis a cullerades, com un gelat, i que, ni que fos per uns moments, la felicitat t'omplís tot i esborrés tots els dolors.

M'agradaria que aquest escrit fos un conjur.

Tots amb l'Ebre!!

La cita és demà diumenge 4 d'agost, a les 10 del matí, a Amposta. La idea és donar la benvinguda amb senyeres, nusos, pancartes i música des de terra, i amb piragües i barques des del riu, al catamarà WWF Solar de l'organització ecologista World Wild Fund (WWF) que s'haurà enfilat des del mar pel Delta fins a la capital del Montsià per a denunciar el Pla Hidrològic de l'Ebre que acaba d'aprovar-se.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre i l'ONG internacional s'han coordinat per mobilitzar el màxim nombre possible de persones contra un Pla que, una vegada més, posa per davant els interessos a curt termini d'uns quants en perjudici d'un patrimoni natural que és de tots. Es prioritza la construcció de nous embassaments en els trams de l'Alt Aragó (obres que múltiples organitzacions ecologistes han denunciat pel negatiu impacte ambiental en el seu entorn directe) i es posa en risc el cabal d'aigua en els trams finals del riu i, com a conseqüència, els ecosistemes del Delta i de la zona marina propera a la desembocadura.

Un cop més, els interessos de la majoria dels ciutadans són víctimes de la cobdícia d'uns pocs: licitacions milionàries que beneficien a unes quantes constructores i a uns quants intermediaris; secans que esdevenen regadius en una Europa d'agricultura subvencionada i en un país on el gruix dels ajuts al camp de la UE se'ls embutxaquen uns quants aristòcrates (i no és una metàfora: la Duquesa de Alba, una de les principals beneficiàries de la PAC a Espanya, se'n du cada any uns 3 milions d'euros en subsidis i no és pas l'única)... Ho hem d'aturar! Fes-ho córrer!