Aquest amor que jo conec té por de les paraules, i no sóc capaç de trobar-hi una explicació coherent. Però potser és que no n'hi ha cap. Conservo un vell retall d'un diari de Cochabamba (Bolivia), Los Tiempos, on Paulo Coelho parla De las artimañas del amor (17-5-2005) i on assenyala la impossibilitat de sotmetre l'amor als judicis racionals.
«Moltes vegades pensem que podem controlar l'amor. I, en aquest moment, ens sorprenem fent-nos una pregunta absolutament inútil: "Val la pena?"
L'amor no respecta aquesta pregunta. L'amor no es deixa valorar com una mercaderia. Un dels personatges de l'obra "La bona persona de Tse-Xuang", de Bertold Brecht, ens parla de la veritable entrega:
"Vull ser al costat de la persona que estimo. No vull saber quin preu hauré de pagar. No vull saber si serà bo o dolent per a la meva vida. No vull saber si aquesta persona m'estima o no. L'únic que necessito, l'únic que desitjo és estar prop de la persona que estimo." »L'amor que s'amaga de les paraules potser té por d'aquesta passió que ho capgira tot. O potser no ha trobat encara el seu conjur, el seu "abracadabra" particular que desperti la seva màgia.
En el mateix article, Coelho fa dir a un dels seus personatges: "No existeix res més enllà de l'amor. L'amor és el que fa girar el món i manté els estels suspesos en el cel." Voldria creure que és veritat i que les paraules dels que estimen sense por són la clau de la felicitat del món.
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada