Mon pare s'ha adormit profundament i ens ha deixat per sempre. Se n'ha anat a l'Olimp on viuen eternament els herois que han viscut vides decents i anònimes. Ara descansa allà on el nostre amor el mantindrà viu per sempre.
1 de gen. 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Adéu papa... Fa només unes hores encara m'apretaves la mà, amb força, agafat a la vida.
ResponEliminaEns has deixar, sense fer soroll, mentre dormies, sense patir.
T'estimo molt papa.
Adela, Elena, llegeixo aquesta notícia amb profonda consternació i us vull transmetre el meu codol.
ResponEliminaLluís.
Lo siento mucho Adela. Un beso muy fuerte.
ResponEliminaBenvolguda Adela, t'adreço una abraçada per compatir aquest moment tant dificil. Fins aviat. Angel
ResponEliminaAdela
ResponEliminaacabo de llegir els teus dos darrers posts, i penso que és una gran sort que hagis pogut gaudir de l'amor i companyia del teu pare tants i tants anys. El teu post Mon pare, és tot un homenatge amorós, sentit i admirat.
una abraçada molt forta en aquests moments tan especials.
Roser
El meu condol a les dues i una abraçada.
ResponEliminaGabriel V
Moltes gràcies a tots pel vostre suport.
ResponEliminaAdela, rep una abraçada ben forta en aquest moment tan colpidor del comiat. El major consol és, com bé apuntes, que el seu llegat ja és dins teu per sempre.
ResponEliminaLourdes Vergés