La notícia perfecta

Hollywood va inventar "La tempesta perfecta" i una política minera feta a la mida d'una elit socialment irresponsable ha fet possible, paradoxalment, "la notícia perfecta". El rescat dels 33 miners xilens té tots els ingredients: villans poderosos; polítics que van mirar cap a l'altra banda primer, quan calia fer normes i controls de seguretat, però que finalment han estat amatents al costat les víctimes; hi ha hagut sort, molta sort (33 homes, dos mesos a 700 metres sota terra i cap mort, ni cap ferid greu); hi ha hagut suspens, frases lapidàries, vídeos en linia, petites rebel.lions, liders de seny a la manera dels homes tranquils d'Steward, festes populars, noves tecnologies, anuncis de naixements, amants i dones que es coneixien i es trobaven a la boca del pou, una càpsula de salvament que semblava una càpsula espaial unint dos universos...

I hi ha hagut temps per preparar-se, i un precís acompliment de terminis. Les d'ahir eren portades anunciades, grandilocuents i aparatoses com un pastís de noces, perquè no eren una notícia (què ens explicava que no sabéssim ja, i fins i tot millor, per la TV, per la ràdio o per Internet). De tan perfecta, la notícia impresa havia esdevingut una escenografia, i a la TV, un "big brother" dignificat.

Avui es publiquen les tardanes declaracions de contricció conjugades en futur: s'investigaran les irregularitats. Potser hagués estat bé que durant aquests dos mesos de tancament s'hagués ja investigat i que enlloc de banals cròniques periodístiques sobre embarassos, bateigs, mares, nòvies i amants, ens haguéssim dedicat a esbrinar on eren els amos de la mina, d'on surt el capital de l'empresa, quins altres negocis tenen, com gestionen la seguretat, qui pagarà el rescat...

En lloc de passar-se el dia buscant la "humanitat" de les històries (com si tots fossin guionistes de "Ventdelplà") potser estaria bé que se'l passessin buscant la veritat, que és sovint una cosa més pudent i lletja que una notícia perfecta.