Estic trista. El meu cavall està lesionat i una bona amiga, ferida per la mort d'una persona propera. Perdoneu si sembla banal que comenci parlant d'un animal, però pels que muntem, els nostres cavalls són amics molt propers, i el seu dolor ens afecta profundament.
En pocs mesos he tingut a prop la mort diverses vegades. Les de les persones grans són doloroses, però sabem que, arribat el punt, són inevitables. Les dels joves ens agafen a traspeu, ens deixen la boca
seca i una sensació d'incredulitat, de vertigen. Unes i altres, aplegades en el temps, ens recorden la nostra vulnerabilitat i que la vida és fugisera. La proximitat de la mort ens cobreix amb una capa de
tristor.
Els colors de la primavera que esclaten al nostre voltant semblen 'tocats' per la melangia.
--
Enviat des del meu dispositiu mòbil
Adela Farré
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mort. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mort. Mostrar tots els missatges
15 d’abr. 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)